REVIEW#1:WONDER (Català)

Nom: Wonder

Autor/a: R. J. Palacio

Idioma: Català

Idioma original: Anglès

Pàgines: 416

Any de publicació: 2012

Editorial: La Campana

Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.

L’August (Auggie) Pullman va néixer amb una malformació facial que no el va permetre anar a l’escola—fins ara. És a punt de començar 5è a la Beeher Prep, i si mai has set el nen nou sabràs com de difícil pot ser. La cosa és que l’Auggie és un nen normal, amb una cara extraordinària. Però pot convèncer als seus companys de classe que és com ells, tot i les aparences?

Fa molt temps que em vaig llegir aquest llibre..., crec que va ser a sisè de primària. Uff... si que en fa, sí! Però l’havia d’afegir al meu blog, tant sí com sí, i en honor a totes les lliçons que em va donar l’Auggie sobre la tolerància, l’esforç i l’amistat he pensat que el millor que podia fer era que fos la meva primera review.

                                                                                                        

“When given the choice between being right & being kind, choose kind.” 

                                                                                                        

Ja no recordo amb pèls i senyals què passava exactament al llarg del llibre, però si la idea en general. A més, m’he anat llegint els llibres que han sortit basats en aquest però des d’altres punts de vista, i haig de dir que això m’ha refrescat la memòria. Volia re-llegir-me’l abans de penjar res, però entre deures i exàmens... En fi, ja sabeu què passa.

                                                                                                        

“I think there should be a rule that everyone in the world should get a standing ovation at least once in their lives.”

                                                                                                        

Tinc un record molt bonic d’aquest llibre, perquè va ser el que em va introduir més al món dels YA (Young Adults-Joves Adults), i a partir d’aquí m’he enganxat completament a aquest gènere.

                                                                                                        

“It’s not enough to be friendly, you have to be a friend. ”

                                                                                                        

Vaig disfrutar en tot moment amb aquest llibre. Me’l vaig llegir molt ràpid (tan ràpid com pot llegir una nena de 11 anys, tingueu-ho en compte) i no em va costar gens d’entendre. Toca temes delicats com el bullying i condicions mèdiques greus, però està explicat d’una manera que t’arriba al cor i et fa apreciar tot el que tens mil vegades més. De veritat que crec que és un llibre que TOTHOM s’hauria de llegir. Amb l’August vaig aprendre que s’ha de tenir esperança i força de voluntat, però sobretot que has de confiar en els que t’estimes i et recolzen.

Primer de tot dir que s’han fet més llibres a partir de la novel·la estrella Wonder. No faré reviews de cada un d’ells perquè s’explica com viuen altres personatges el fet de conèixer a l’Auggie. Alguns són amics seus i..., d’altres no! De fet, un dels llibres que s’ha fet és des del punt de vista d’en Julian, el nen que li fa bullying al nostre estimat Auggie. Amb aquest llibre veiem que en el fons sí que té sentiments i cor, encara que no ho sembli. Deixo els noms i les portades aquí a sota, també un petit resum.

• El Capítol del Julian: Des del primer dia que es veuen, queda clar que l’Auggie i el Julian no seran mai amics, amb el Julian tractant l’Auggie com si tingués la pesta. Però, tot i que Wonder explicava la història de l’Auggie des de la perspectiva de sis personatges diferents, el punt de vista del Julian no el vam saber mai. El Capítol del Julian ens revela per fi com viu la història el culpable del bullying. ¿Per què és tan desagradable amb l’Auggie? ¿Té alguna possibilitat de redimir-se?

• Charlotte: Charlotte ens obre una finestra a una part de l’escola de l’Auggie que fins ara R. J. Palacio gairebé no ens havia ensenyat: el món de les nenes. A través del relat de la Charlotte, la nena triada pel professor Culet per ensenyar l’escola a l’Auggie, veurem com viuen les noies que una part dels nens de la classe faci bullying a l’Auggie i al seu amic Jack Will, i també fins a quin punt els nostres prejudicis i l’afany de ser acceptats pels altres de vegades ens impedeixen ser nosaltres mateixos.

• Plutó: Plutó ens explica com era la vida de l’Auggie abans d’anar a escola des del punt de vista del Christopher, el seu amic de tota la vida. Eren molt amics des de petits, fins que el Christopher es va mudar a una altra ciutat amb la seva família. Fins aleshores havia fet costat a l’Auggie cada cop que s’havia d’operar o que passava algun tràngol. Hi era sempre, tant en els mals moments com en els bons –com quan feien maratons de Star Wars o somiaven que viatjaven junts a Plutó–. Alternant salts enrere cap a la infantesa amb el relat d’un dia del present especialment dur per al Christopher, Plutó explica la història de dos nois que, després d’haver-se anat distanciant, s’adonen que, pels bons amics, val la pena fer un petit esforç extra.

• 365 days of Wonder: Aquesta llibreta conté les reflexions del senyor Browne, les citacions cèlebres que escriu a la pissarra per fer pensar els seus alumnes, i els preceptes que ells mateixos s’inventen i li envien cada estiu. N’hi ha 365, tantes com els dies de l’any. Malauradament, us haig d'informar que aquest llibre no ha estat traduït al català (si no m'equivoco), però si que és disponible en castellà (365 días de Wonder) i en anglès (365 days of Wonder).

I, finalment, per acabar amb aquesta ressenya us vull dir..., que es farà una pel·lícula de Wonder! Estic molt contenta perquè serà genial poder  veure la història d’un nen tan especial a la gran pantalla, però alhora... No sé, tinc por que no estigui a l’alçada del llibre i que no m’agradi. Altres llibres adaptats a la gran pantalla han estat genials, com No està escrit a les  estrelles, però penso que serà molt difícil transmetre aquest missatge al públic. Què en penseu, vosaltres?

L’actriu que interpretarà a la Isabel Pullman, la mare de l’Auggie, no serà cap altra que la Julia Roberts, guanyadora d’un Òscar i molts altres premis! Segur que fa un gran paper, i jo ja espero l’estrena. A Estats Units es portarà el cine a l’Abril, però no hi ha res confirmat pels cines d’aquí. Us aniré informant!

"I was born with a reading list  will never finish" Maud Casey